Receptes.cat

La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) ha endegat una campanya perquè la  Cuina Catalana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2013, com ja ho van ser els castells l'any 2010.

Un acte multitudinari a la Plaça de Sant Jaume que vol reunir als cuiners catalans, englobat dins el III Congrés Català de la Cuina, que es celebrarà el 19 de març, serà el punt d'arrencada d'una serie d'iniciatives que volen impulsar la candidatura.
En el congrés també es proposarà que el dia de Sant Josep i de la Crema Catalana, esdevingui la Diada de la Cuina Catalana.

La iniciativa, que te el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, vol reivindicar una llarga tradició culinaria que ja es troba recollida en escrits medievals, on figuren elaboracions "a la catalana".

Per primer cop es celebrava a Barcelona l'entrega d'aquest reconeguts guardons culinaris als millors restaurants del món.
Aquest any el tancament de restaurants amb estrelles com El Bulli, el Drolma i Lluçanès
ha fet que la pugna que mantenen els cuiners bascs i els catalans es decanti de la part d'aquest primers.
Can Fabes, que regentava el recentment desaparegut Santi Santamaria, que atresorava 7 estrelles Michelin, diu que treballarà per tornar a recuperar l'estrella perduda.
L'extraordinària tasca del xef de l'ABaC, Jordi Cruz, ha fet que tornes a recuperar una merescuda segona estrella.

Receptes.cat premiat com a millor blog de Cuina, gastronomia i enologia a la IV edició dels Premis Blocs Catalunya 2011 celebrats a La Seu d'Urgell el dissabte 1 d'octubre.

Des de la gran família que formem Receptes.cat, sense cadascun dels quals això no hagués estat possible, volem donar les  gràcies a STIC per haver-nos honorat amb aquest guardó, i reconèixer-los la tasca d'organització d'aquests premis que posen de manifest la vitalitat de la nostra llengua en l'àmbit d'internet.
També volem felicitar als altres blogs finalistes per la seva gran qualitat.
Així com donar les gràcies a tots els internautes que ens han votat com a finalistes i al jurat dels Premis Blocs per escollir-nos guanyadors.

Receptes.cat ha quedat entre els tres webs més votats a la edició del 2011 dels Premis Blocs Catalunya en la categoria de cuina, gastronomia i enologia.
Ara el Jurat decidirà quin es el guanyador entre els tres webs que han resultat escollits per votació popular, i el premi s'entregarà a finals de setembre a La Seu d'Urgell.

L'Àngels ha resultat la guanyadora del concurs a la millor recepta del mes d'Agost per la seva recepta Petxugues amb capa de formatges. Una recepta per fer el pit de pollastre al forn i que quedi tendre i cruixent a l'hora.
El premi, consistent amb un lot de productes tèxtils amb lemes culinaris de l'empresa Catalunyam, és ideal per a la temporada de bolets que tot just comença.
Moltes felicitats Àngels!

El concurs millor recepta d'abril és a punt de finalitzar.
Afanyat a guanyar una paella, una crepera i una olla Valira amb la teva millor recepta.



O aconsegueix un lot de productes de Xocolates Torras si ets el xef que més vots hagi acumulat sumant totes les seves receptes.

Ja tens estrella Michelin i el guardó de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia. Ara, què? No sents una mica de pànic per superar-te a tu mateix?
No, home no! Això ens dóna energia per seguir pel camí bo. A més, el Premi al Millor Restaurant de l’Any ens va molt bé perquè és per a tothom, per tota la gent que fa possible Can Jubany: des del jardiner, el rentaplats, el qui cuida l’hort... tothom està content pel reconeixement i això és perfecte.

Canviaries aquest premi per aparèixer al top 50 dels millors restaurants del món?
Això forma part d’una altra pel·lícula i seria una sort poder-hi ser, però perquè em posin al número 45 d’aquesta llista prefereixo ser el restaurant català de l’any. És veritat que el top 50 et porta molta gent de fora, però estem encantats que hi hagi el Celler de Can Roca en segona posició, segur que ell ens desviarà clients cap aquí.
Amb el tancament d’El Bulli, és important que el Celler de Can Roca segueixi allà dalt, perquè significa que la cuina catalana està reconeguda i segur que tots en podrem treure un bocinet d’això.

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia us ha reconegut “la perseverança, voluntat de millora constant, la generositat i amplitud de caràcter “. Això de la generositat… és que poseu els plats molt plens?
(Riu) No sé... nosaltres posem menjar suficient perquè aquí a la Plana de Vic la gent té gana i si no posés menjar al plat no vindria ningú al restaurant i ja faria dies que hauria tancat.
Tot i això, jo crec que la generositat està relacionada amb el fet que quan tenim la gent a casa ens agrada que marxin satisfets, ens agrada complaure’ls, servir-los, ens agrada fer-los gaudir.

Hem llegit que entre agost i octubre de 2010 vau fer reformes al restaurant. Com és ara?
Can Jubany és una masia catalana molt vella i el que hem fet ha estat posar-la al dia, igual que fem amb els nostres plats: agafem el seu sabor tradicional, el de tota la vida, però intentem que es vegi que està elaborat per un cuiner actual, que sap què s’està fent pel món, amb mirada d’avantguarda. En el cas de l’edifici, ens l’han canviat completament, ens han donat una categoria més, hem guanyat espais perquè la gent es trobi a gust... La idea és oferir un “luxe d’estar per casa” i que els clients marxin més contents.

Canviem les parets pels plats. Amb què ens delecteu?
Apostem molt pel producte de temporada, que ens agrada aprofitar-lo al màxim. Ara mateix estem acabant els últims dies de les múrgoles i quan això acabi passarem a una altra cosa.
Actualment, a més, tenim un hort de 1.500m2, que fa un any que el tenim en marxa, amb un hortolà que ens el cuida i el tenim aquí al costat de casa, una cosa que sempre ens havia fet molta il·lusió tenir. Ara ens arriben els pèsols nostres i aviat començarem a tenir faves... Les olors, els gustos d’aquests productes cultivats aquí no són els mateixos que uns altres. Això de l’hort és com un somni.

I quant ens costarà aquest producte, de menys de quilòmetre 0?
Aquí tenim un menú de temporada que val uns 70 euros i consta de 4 mitjos plats, 2 postres, aperitiu i unes postres que donem... També hi ha menú degustació de 100-120 euros. I el preu mitjà entre carta i menús és de 70-80 euros.

Si et volguéssim sorprendre nosaltres, què t’hauríem de cuinar?
Si em convideu ja estic content i segur que venim amb tota la família. Si em dius que no hagi de cuinar, ja n’hi ha prou, diga’m on quedem i venim (riu).

Alguns professionals de la gastronomia, però, ens han reconegut que són una mica maniàtics amb el menjar, amb els estris de cuina...
Això ens passa perquè tenim el morro fi. Quan t’acostumes a menjar bo, si et donen alguna cosa que no és tan bona... però al cap i a la fi un plat cuinat amb “carinyo” sempre va bé.
I de maniàtic jo no en sóc gaire. Només tinc una mania amb el producte, que ha de ser sempre impecable: quan un dia no tens el producte que vols, aleshores tens el conflicte i no el serveixes, ens el mengem el personal. Amb la resta, tant més un ganivet que un altre, mentre talli

Doncs re, el deixarem que continuï tallant el bacallà.

La revista “Restaurant Magazine” ja ha publicat la llista dels 50 millors restaurants del món i entre els premiats hi trobem important presència catalana i espanyola. En aquest sentit, els més ben valorats són els germans Joan, Josep i Jordi Roca, propietaris del gironí El Celler de Can Roca, que canvien el quart lloc de l’any passat per una segona posició més que merescuda. El basc Mugaritz també puja i s’emporta la medalla de bronze, mentre que els seus compatriotes Juan Mari i Elena Arzak es queden amb la vuitena posició. Ja una mica més avall, en el lloc 29 hi trobem el restaurant de Martín Berasategui i just tancant la llista, en la posició número 50, l’Asador Etxebarri.

 

Uns 800 crítics, cuiners, periodistes i amants de la cuina han estat els encarregats d’elaborar aquesta prestigiosa classificació, que un any més ha tornat a donar la medalla d’or a la cuina ecològica del xef René Redzepizine, del restaurant danès Noma. Recordem que El Bulli de Ferran Adrià va ser cap de llista 5 vegades i l’any passat va quedar segon, però enguany ja no competeix perquè tancarà les seves portes el pròxim 30 de juliol.

 

Les declaracions:

-Joan Roca (ment salada, cuiner, eufòric): “Aquest premi demostra que la cuina de Girona i la catalana continuen al centre del món gastronòmic”

-Josep Roca (ment líquida, sommelier, prudent): “No hem d’oblidar que les llistes són el fruit de la visió reduccionista del món anglosaxó”.

La curiositat: l’any passat, l’endemà de guanyar el premi, René Redzepi va rebre 100.000 trucades per demanar reserva.

La polèmica: tot i que el jurat està format per més de 800 professionals de 27 àrees del món,  se sospita que tendeixen a votar els restaurants de la seva zona, per protegir els seus interessos o perquè és el que millor coneixen.

 

Al pròleg del llibre, la protagonista Mercè Riera assegura que “la cuina és un acte d'amor”. En el teu cas... d'amor i de feina, no?
De molta feina i de molt d'amor, clar que sí. M'ho combino com puc i el cert és que la cuina ocupa una bona part de la meva vida, perquè al final no separo...  El menjar és a tot arreu i a mi em passa que vaig a comprar i ho faig amb ulls de reportatge: em fixo amb les etiquetes, amb tots els detalls, etc.  Crec que la cuina és un acte d'amor i de vida.

Exactament, quin ha estat el teu paper a “La Riera”?
Des d'un primer moment, quan el departament de dramàtics va voler posar en marxa la sèrie, van tenir clar que l'ambientarien en un restaurant familiar i que volien donar molta credibilitat al tema de la cuina. D'entrada, nosaltres ens vam encarregar de portar els guionistes (creadors de l'estructura argumental de la sèrie) a visitar restaurants, a parlar amb gent relacionada amb el sector, etc. Tot perquè poguessin treballar coneixent el terreny.

I els actors?
La Núria Bàguena es va encarregar de seguir assessorant tots els professionals que s'incorporaven al projecte. Els va portar a cursets per aprendre a tallar, a visitar més restaurants, etc. També ella va imaginar el passat de la família (li va donar credibilitat històrica), es va encarregar de desenvolupar totes les receptes que es volien preparar per la sèrie i va portar un cuiner “de debò”, que és qui va cuinant tot el que veiem en pantalla, que sempre és real.

Es pot dir qui és aquest cuiner “de debò”?
L'Oriol Carrió, que treballa darrere el plató entre neveres i fogons. Ell és qui s'encarrega de preparar l'autèntica cuina de "La Riera", la que surt en escena. Així, i en funció del que diu el guió, ell deixa el lluç a mig fer o ja acabat i a punt per servir...

Un cop acabat el rodatge, us ho mengeu?
Algunes vegades sí, però la majoria d'aliments es reciclen per una altra escena o es reconverteixen en un altre plat. Cal vigilar perquè el pressupost és ajustat i, a més, no tot el menjar és comestible, ja que els focus ho poden haver contaminat.

Amb tot això, segur que el vostre dia a dia està ple d'anècdotes divertides. Ens n'expliques alguna?
El Sergi (Jordi Planas) va haver d'aprendre a treballar en una cuina i per això va anar a Can Gaig. Es veu que allà es va estar tot el matí pelant pollastres! També hi va haver algú que es va tallar mentre n'aprenia... i és que no és fàcil!
A l'altra banda, també hi ha qui s'ha aficionat a la cuina després de passar per allà, com el mateix Jordi Planas.

Tornem al llibre. Inclou receptes per a tots els gustos i nivells?
Oi tant, tots els plats que es presenten es poden fer perfectament a casa. N'hi ha de més creatius, d'altres de més tradicionals, de senzills i de més elaborats... També s'inclouen les famoses estrelles de la sèrie, que es venen en algunes pastisseries d'arreu de Catalunya, i que són boníssimes!

Creus que el llibre agradarà més als apassionats de la cuina o de la sèrie?
Pot interessar a tothom: a qui ja té una predisposició pels fogons i també a aquelles persones que estan enganxades a la trama dramàtica, que és tan bona que evidentment convida a cuinar...

Per cert, els amants de la sèrie tenen una cita el pròxim 6 de maig al restaurant Can Tonada, de Sabadell, on s'organitza un sopar temàtic de “La Riera”. Es podran degustar, entre d'altres, la crema de pèsols amb gambes i foie, i les famoses estrelletes de Sant Climent; també hi haurà un concurs i altres sorpreses.  Més informació al 93.727.03.07 i al grup de facebook “Enganxats a la Riera”.

El concurs consta de dues categories:

Millor recepta, que serà premiada amb un lot de llibre de cuina de l'editorial Documenta Balear, que consta dels llibres:

• Cuina mallorquina vegetariana
  
• Cuina econòmica
• Les receptes de na Tonina
• Més receptes de na Tonina
• Cuina per a celíacs
• Memòria de la cuina mallorquina
• El plaer del boletaire

I millor xef, per a aquell que acumuli major nombre de vots entre totes les seves receptes, que serà premiat amb un lot de productes de Xocolates Torras format per:

• cobertura xocolata negra 70% cacau
• cobertura xocolata negra "sense sucre"
• xocolata a la pedra amb canyella
• xocolata a la tassa
• xocolata a la tassa "sense sucre"
• fondue de xocolata al microones
• xocolata negra amb cafè "sense sucre"
• xocolata blanca amb maduixes "sens sucre"
• xocolata amb llet i cereals "sense sucre"
• xocolata negra amb ametlles senceres
• Una caixa metàl·lica decorada "Torras".

Les receptes que opten al concurs son totes aquelles que publiqueu a Receptes.cat durant el més d'abril.

Podeu trobar-ne tota la informació a la web del concurs: http://www.receptes.cat/promos/1104.php