Receptes.cat

Primer de res, prepararem el nostre pa de pessic de xocol.lata. Us recomano veure la recepta de la tortada.
Un cop emulsionada...
...la courem...
...la deixarem refredar...
...desenmotllem, i ja ho tindrem apunt.
La tortada la podeu fer el dia abans i guardar-la a la nevera tapada amb draps.
Jo l'he fet rectangular, per què m'interesava que em sobràs una mica de pa de pessic, per altres creacions. Però podeu utilitzar un motlle rodó de tota la vida.
Clar, si el feu quadrat....l'haureu de retallar...
...amb un ganivet de serra i poc a poc.
Perfecte.
Si us fixeu....la part de sobre sempre queda una mica botoruda...no queda llisa.
Amb l'ajuda d'un ganivet anirem allisant i retallant el biscuit sobrant.
Ara sembla més recte, oi?....aquestes coses requereixen de paciència i de ganes de fer-ho bé, com tot.
Ara l'obrirem per la meitat.
Banyarem la primera capa amb una barreja de sucre bany (almívar) i un 30% de brandi.
Que quedi ben banyadet. Si han de menjar crios, podeu fer meitat i meitat, banyar-ho nomès amb sucre bany o nomès amb llet.....o clar, fer dos pastissos, com faig jo.
Ara, amb l'ajuda d'una paletina, farcirem el nostre pastís amb melmelada de gerds. Podeu utilitzar també una de prèssec, però jo us recomano aquesta combinació.
Arribem a les cantonades però sense superar-les.
Ara assentarem a sobre la capa superior del pastís.
També la banyarem, igual que hem fet abans.
Perfecte. Primer pas superat.
Ara agafeu la cobertura, la nata i la mantega que anem a preparar el "ganaché" que li diuen en castellà.
Jo he comprat aquesta cobertura de la marca VALOR que està molt bona. Si no la trobeu al 70% podeu utilitzar la del 50%.
Quina pinta més guapa. Recordeu que no té res a veure la cobertura amb la xocol.lata que venen al súper.
Escalfem la nata en un cassó.
Pesem la xocol.lata.
Pesem la mantega.
Mentre, a sota del pastís he posat el mateix aro de suro (si és metàl.lic millor) per a poder moure'l sense que es trenqui. Recordeu que ara l'haurem de banyar. Podeu utilitzar també alguna graella (tipus grill del microones) que ens generi un espai entre el taulell i ens aixequi una mica el pastís. Com que aquesta base ja és prou gruixuda, jo no utilitzaré cap altre estri.
Un cop bulli la nata, pararem el foc.
Incorporem la xocol.lata i la mantega a trossets....
...i ho anem remenant...
...fins aconseguir lligar-ho tot....i fora del foc, eh?
Quan no quedin grumolls, estarà apunt per banyar.
Som-hi...
...poc a poc i amb decisió...i si pot ser...sense haver de fer la foto amb l'altre mà...
Ara, amb la paletina, recollirem tot el sobrant.
Ja el tenim. Si volguessi el podriem tornar a banyar i fer una capa més gruixuda...per tapar encara més qualsevol imperfecció del pa de pessic. En aquest cas, m'ha semblat suficient amb una.
Sigueu curats amb la neteja, si us plau, sobretot treballant la xocol.lata.
Ara, he comprat un granillo de xocol.lata que utilitzaré per a decorar els laterals del pastís.
Si no en teniu no cal que li poseu....
Però sempre li donarà un acabat més sofisticat
OK , ja el tenim pràcticament acabat.
Ara, si voleu, el podeu guardar a la nevera per acabar de cuallar el bany. Si l'heu de deixar un dia per altre, us aconsello el tapeu per què no us agafi olors. Jo utilitzo aquest recipient de formatges...i que nomès utilitzo per a dolços, clar.
Finalment, nomès ens quedarà decorar-lo com més ens agradi.
He aprofitat unes boletes de cereals de xocol.lata que tenia...i han quedat força autèntiques.
Com que era l'aniversari de la meva filla....l'he escrit el nom amb xocol.lata blanca fosa.
Dos anyets....juer, quina sort, eh?
Es va emocionar la tia.....no és per menys !!!
Que el voleu veure per dins?.... i tant...home.
Esponjós, suau, gens empalagós....i casolà.
Qué bo !!!...i això que no sòc de dolços jo !!!
Acompanyeu-lo amb un bon cava super fred.
...un Gramona o un Juvé&Camps....
Bé ja està be de fotos, no?
Aquest és el mateix pastís (ja us he dit que vaig haver de fer-ne dos), però amb alguna lleugera variació.
El pa de pessic incorpora mantega, ametlla en pols i xocol.lata.
I això qué vol dir?...doncs que l'interior és una mica més pesat...no tan lleuger. És una qüestió de gustos.
Potser aquest és més adient per menjar a mitja tarda, per una festa d'aniversari i l'altre com a postre desprès d'haver dinat.
Això si, tots dos són igual de bons.
A més a més, he fet uns petitets pels crios...banyats amb llet, i tenen el mateix farciment.
En fi.
Martingales que em monto jo solet.
Bon Profit !!!