La UB i el Museu de la Xocolata de Barcelona organitzen un cicle de conferències divulgatives gratuït adreçades als estudiant de secundària i al públic en general.
La xocolata és un producte envoltat d’històries i mites, tant per les
seves propietats alimentàries com per la versatilitat d’usos que té.
Així mateix, també ha estat un element estudiat des de diversos àmbits
de la ciència. Ara, la xocolata és l’eix central del cicle Tardes de
ciència i xocolata, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu
de la Xocolata, en què es parlarà de diferents aspectes científics
relacionats amb aquest ingredient.
Les xerrades, que tindran lloc els
dimarts entre l’1 de març i el 3 de maig, de 17
a 18.30h. al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36), estan obertes a
estudiants i públic general, i per assistir-hi cal fer una inscripció a
través del formulari del Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB.
L’activitat té el suport del Ministeri de Ciència i Innovació -
Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
Calendari i resum de les conferències
Màrqueting i xocolata: del «regala-li» al «regala’t»
1 de març de 2011, a càrrec de Paco Gil, director del
Museu de la Xocolata
Sabíeu que les rajoles de xocolata són el format més
venut d’aquest producte? I el que menys els bombons? Quina és la raó?
Durant la sessió es donaran unes pinzellades sobre els conceptes clau
del màrqueting i la seva relació amb el món de la xocolata. Aspectes com
ara l’economia familiar o l’estructura mental del consumidor i la
manera com s’hi dirigeixen les empreses condicionen els processos de
compra dels diversos formats.
La xocolata: matèria comestible sòlida, líquida o
gasosa?
8 de març de 2011, a càrrec de Josep Perelló, professor
de la Facultat de Física de la UB
A quin estat de la matèria pertany la xocolata? Com
qualsevol altre element culinari, la xocolata viatja per tots els estats
de la matèria i ens la mengem de les maneres més diverses. En la
xerrada farem un recorregut a través dels estats de la matèria —gasós,
líquid i sòlid— a través de la xocolata.
Bombons (esfèrics) i petons
15 de març de 2011, a càrrec de Joan Carles Naranjo,
professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB
Quants bombons caben en una habitació? Una pregunta
molt semblant a aquesta es va fer Kepler fa 400 anys. La seva intuïció
genial era que ningú podria millorar la solució que s'inventa cada matí
el fruiter que apila les taronges a la seva parada. Menys coneguda que
la de Fermat, la conjectura de Kepler ha resistit els intents de
demostració dels matemàtics fins que fa uns deu anys el nord-americà
Thomas Hales va comprovar que Kepler tenia raó. Un problema semblant és
saber quants bombons esfèrics poden tocar (petonejar) simultàniament un
bombó. El kissing number és la solució. Parlarem d'aquests i
d'altres problemes que s'agrupen al voltant del concepte d’empaquetament
d'esferes, i discutirem quina relació tenen amb una pregunta ben
actual: quina quantitat d'informació cap en un canal quan volem enviar
dades per Internet de manera segura?
Xocolatologia experimental
22 de març de 2011, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic
emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB
La manipulació d'objectes i de productes de la vida
quotidiana és una bona manera d’observar fenòmens físics i químics i
permet relacionar les observacions amb els principis científics bàsics.
Farem diferents experiments elementals amb xocolata per resoldre
qüestions com ara: la xocolata flota a l’aigua?; a quina temperatura es
fon? Amb els resultats que n’obtinguem aprofundirem en la física i la
química de la xocolata.
El cacau, un regal diví
29 de març de 2011, a càrrec de Ramon M. Masalles,
catedràtic emèrit del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de
Biologia de la UB
El cacau, o cacauer, de nom científic Theobroma
cacao, és un arbre tropical les llavors del qual constitueixen
l’ingredient principal de la xocolata. El nom Theobroma (que
significa ‘menjar dels déus’) recull la tradició dels maies i dels
asteques, segons la qual els déus van regalar a l’home el cacau, font de
tota mena de virtuts. Els europeus el van descobrir en arribar al
continent americà i, a partir del segle XVII, el conreu del cacauer es
va estendre cap a les terres tropicals d’Àsia i, més tard, de l’Àfrica.
Actualment la producció de cacau és de 3,7 milions de tones anuals, tot i
les greus malalties que pateix la planta.
La tecnologia dels derivats del cacau i la xocolata
5 d’abril de 2011, a càrrec de Joan Permanyer,
professor del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de
Farmàcia de la UB
Les llavors de cacau es fan fermentar i assecar als
països d’origen i són el punt de partida d’obtenció d’ingredients que es
faran servir per elaborar una gran diversitat de productes derivats del
cacau i la xocolata. Entre aquests ingredients hi ha la pasta de cacau,
la mantega de cacau, el cacau en pols —que amb diverses tecnologies
transformarem en xocolates de diferents tipus—, productes solubles i
productes instantanis de cacau, cremes untables, preparats per fer
xocolata desfeta, batuts, cobertures, bombons, barretes, etc. En la
xerrada, es comentarà el procés d’obtenció i de composició dels
diferents tipus de cacau i les seves aplicacions.
Cuida el teu cor, pren xocolata
12 d’abril de 2011, a càrrec de Ramon Estruch,
professor del Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la
UB
Les malalties cardiovasculars continuen sent la causa
més freqüent de mort al món occidental. L’alimentació i l’exercici físic
són els pilars fonamentals en la prevenció d’aquestes malalties.
Estudis actuals assenyalen que els aliments rics en polifenols, com ara
el cacau i els seus derivats, podrien tenir un paper important en la
prevenció de les malalties cardiovasculars. Concretament, en estudis
realitzats pel grup del professor Estruch i que explicarà a la xerrada,
s’ha pogut comprovar que el consum regular de cacau millora el perfil
lipídic en augmentar el colesterol protector i disminuir l’oxidació del
colesterol perjudicial.
La xocolata a la boca
26 d’abril 2011
Isabel Martínez, professora del Departament
d’Odontostomatologia de la Facultat d’Odontologia de la UB
La xocolata és, sens dubte, un plaer per al paladar, i
en aquest procés de degustació participen moltes de les glàndules que hi
ha a la boca relacionades amb el sentit del gust. Però al mateix temps,
tot i els reconeguts efectes beneficiosos del cacau, no hem d’oblidar
que en el marc de la salut bucodental la quantitat de sucre associada a
la xocolata pot provocar efectes adversos a la cavitat oral, com ara
l’aparició de càries dental.
Sabíeu que... mengem cristalls?
3 de maig de 2011
Laura Bayés, doctoranda del Departament de
Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals de la Facultat de
Geologia de la UB
Hi ha molts tipus de xocolata, i aquesta es pot
presentar de maneres molt diverses, però en tots i cadascun dels casos
el seu aspecte esdevé sempre atractiu, temptador i llaminer. La lluentor
i la fina textura que caracteritza aquest aliment s’aconsegueixen
gràcies a la cristal·lografia, és a dir, la ciència que estudia els
cristalls. L’estructura de la xocolata inclou cristalls de greix, el
tractament dels quals és la clau perquè la xocolata obtingui l’aspecte
desitjat i es fongui a la boca. Descobrirem els trucs per obtenir una
bona xocolata i veurem que no és l’únic aliment que conté cristalls.
Horari
Els dimarts de 17 a 18,30 hores. La durada de la xerrada és
d'uns 45 minuts, un cop finalitzada es farà una xocolatada i es podrà
visitar el museu.
Preu
Activitat gratuïta.
Lloc de realització
Museu de la Xocolata
c. Comerç, 36
08003 Barcelona (Com s'hi arriba?)
Inscripció
Emplenant el següent formulari. Aforament limitat a
60 places per xerrada.
Podeu consultar el llistat d'alumnes inscrits a partir
de l'endemà de la vostra inscripció.
La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) ha endegat una campanya perquè la Cuina Catalana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2013, com ja ho van ser els castells l'any 2010.
Audio: no
Video: no
Facebook
Twitter
Per primer cop es celebrava a Barcelona l'entrega d'aquest reconeguts guardons culinaris als millors restaurants del món.
Des de la gran família que formem Receptes.cat,
sense cadascun dels quals això no hagués estat possible, volem donar les gràcies a STIC per haver-nos honorat amb aquest guardó, i reconèixer-los la tasca d'organització d'aquests premis que posen de manifest la vitalitat de la nostra llengua en l'àmbit d'internet.
El concurs consta de dues categories:
Vinc d'una familia senzilla on la cuina era molt
important. D'aquí em ve la meva relació amb la cuina. La meva mare feia
mans i mànigues per a tirar els quatre fills endavant i sempre amb un
plat a taula, simple però amb gust. No tenia un ampli receptari, però els 15 ó 20 plats que
cuinava eren molt bons. El fet que visqués tants anys al Brasil va fer
que agafés els costums d'allà: a taula sempre hi érem els fills, els
amics dels fills i les seves amigues. Podiem acabar els àpats essent 10 o
12 persones sense cap problema. Com deia ella: pel matí comprava mig
conill per a cuinar un arròs, que el feia com ningú, per a 6 i acabàvem
12 a taula. La qüestió era anar afegint un tasseta d'arròs per cada un
que arribava. A l'hora de dinar era una festa. 
La carxofa és pròpia de
l’hivern, per
tant s’ha d’aprofitar aquesta època per consumir-la.