Receptes.cat

Sant Celoni, la localitat que va veure néixer Santamaria i el seu restaurant més 'estrellat' (el Can Fabes), ret avui divendres 18 de febrer el seu últim adéu a l'únic xef català del món amb set estrelles Michelin. A partir de les 12 del migdia s'instal·larà la capella ardent al Teatre Municipal Ateneu i a les 5 de la tarda se celebrarà una cerimònia civil al mateix teatre. L'ajuntament del municipi ha decretat una jornada de dol i durant dos dies es tancaran els restaurants que eren propietat de Santamaria.

Un geni d'idees clares
Els veïns de Sant Celoni recorden els inicis de Santamaria, quan gairebé no sabia cuinar i va decidir plegar de la fàbrica on treballava per transformar la masia on havia viscut sempre en un restaurant. Amb ambició i l'aprenentatge de les millors tècniques culinàries, l'any 1981 va obrir Can Fabes, un local fet amb parets de pedres de riu ajuntades amb fang i un toc de rebel·lia en el disseny interior. Era el primer restaurant d'alta cuina moderna a Catalunya.
L'any 1988 va guanyar la primera estrella Michelin, el noranta va arribar la segona i el 1994 es convertia en el primer xef català en aconseguir pujar al pòdium dels 'triestrellats'. Després, van arribar els guardons pel Santceloni (a Madrid), l'Evo (a l'Hospitalet) i Valdepalacios (a Toledo). Carregat de premis i fent bandera de la seva estima per Sant Celoni, la tradició catalana i els productes de la terra, Santamaria va portar la nostra cuina cap a l'avantguarda internacional.
Amant de la gastronomia i la conversa, va ser autor de diversos llibres i articles, però segurament el que més es recordarà és el seu assaig La cocina al desnudo (2008), amb el qual va atacar aquells cuiners que abusaven dels productes químics als fogons. “Cal preguntar-nos si ens hem de sentir orgullosos d'una cuina molecular abanderada per Adrià i els seus seguidors, plena d'emulsionats de laboratori”, va dir. La polèmica estava servida...

Com se'l recordarà
Arran de la seva mort, els companys de professió, amics i coneguts han dit...
-”Ha sigut un pal enorme i encara no m'ho crec. Els valors del Santi, tradicionals i moderns, s'han de mantenir”, Sergi Arola (cuiner).
-”Era un fora de sèrie que va lliurar el seu cor i la seva vida a la gastronomia. L'he estimat i l'estimaré sempre”, Martín Berasategui (cuiner).
-”No tinc paraules. Malgrat la polèmica, Santamaria era el meu amic de tota la vida. Era un dels grans”, Juan Mari Arzak (cuiner).
-"Tots els qui estimem la cuina estem molt tristos. Lamento no haver tingut temps per reconciliar-nos”, Ferran Adrià (cuiner).
-”Ha mort un dels grans de la nostra cuina, algú que va revolucionar el moment gastronòmic espanyol”, Ramon Freixa (cuiner).
-“La curiositat i el respecte han estat les seves grans virtuts, que han transformat el mestre en alumne. Alumne de la natura i de la cuina, sempre amatent al seu entorn, amb els ulls oberts i els fogons encesos”, Ada Parellada (cuinera).
-“Va començar de zero i ha arribat al màxim reconeixement”, Francesc Deulofeu (alcalde de Sant Celoni).
-“Era un geni. Tenia les idees clares i no se subordinava a cap tipus de poder”, Martí Boada (amic des de la joventut).

Diuen que “una taula a Can Fabes és com un poema al bosc”. Avui al Montseny hi falta un arbre, i dels grans, però la resta hem de seguir creixent...