Besuc a l'espatlla

Notes

Doncs tenía una besuc al congelador...i no sabia com fer-lo. Es que com que no se'n troben gaires...quan en trobo...compro més d'un i el congelo. I com que no fa gaire vaig fer un exquisit besuc al forn, ara m'he decidit per fer-lo "a l'espatlla".
Desprès de buscar informació per internet, consultar en tots els llibres de cuina que tinc, en tots els volums d'en Jaume Fàbrega i en el Corpus del Patrimoni Culinari Català, he arribat a la conclusió que cuinar a l'espatlla no es propi ni tradicional de cap regió en concret. És, senzillament, una tècnica.
És com parlar d'un arrebosat....o d'una vinagreta. Són tècniques usades en totes les contrades del mediterrani. El peix a l'espatlla es fa i es menja per tot arreu...i potser podriem destacar la província andalusa d'Almería on és molt típica, i fàcil de trobar en restaurants, l'Orada a l'espatlla.

Aquesta és una tècnica de cuinat del peix que permet treure el màxim rendiment d'aquelles peces de peix que són exquisides i més saboroses. A més, és molt fàcil de fer i no requereix tenir grans coneixements de cuina.
El peix l'haurem de tenir preparat sense espines i obert per la meitat, encara que unit per la zona ventral, com si fos un llibre, vaja.
Quan aneu a comprar peix com l'orada, el llobarro, el corvall o el besuc, potser, el peixater/a us preguntarà si el voleu per fer a l'espatlla o a la sal o al forn, etc...:
- "...com ho vols, xato/a?"
...i que li haurem de contestar al peixater/a?
Resposta nº1:
- "...ummmm....me lo abres, pero el pedrer y la patas no me los pongas...que no los quiero..."
....noooooooooooooo!!!...resposta incorrecte, carallots !!!!
Resposta nº2:
"...ummmm....¿lo tienes de dos colores para rebozar?"
....noooooooooooooo!!!...resposta incorrecte, carallots !!!!
Resposta nº3>:
"Me'l obres per a fer a l'espatlla i em treus l'espina, si us plau."
....ara sí, nanos!!!...resposta correcte !!!!

Doncs ara ja sabeu el que significa cuinar "a l'espatlla"....si es que no ho sabieu ja, clar....no voldria anar jo d'espavilat.
També he vist que hi ha unes graelles especials (besuguera) per cuinar a l'espatlla. Són com una espècie d'armadura amb la forma del peix i unes potes. El besuc s'introdueix en el seu interior obert en canal i es col.loca la graella sobre el foc d'una cuina de carbó o barbacoa.


Però jo penso que això és un d'aquells "trastos" que al final acaben arreconats en el mateix lloc on està la pala de cremar....l'arrosera...la cafetera antiga....el tallador d'embotit...la fregidora....oi que si?
Amb el temps t'adones que hi ha instruments de cuina que no et fan cap servei, fan nosa, però clar, et fa "coseta" llençar-los, per què son regals....i com s'enteri qui m'ho ha regalat, ja veuràs....(de fet ara s'estaràn enterant un parell, juasss).
A més, és un peix que es mossega la cua: aquests estris no els utilitzes mai per què una de dos: o no els veus (de tan amagar les coses) o et fa mandra buscar-ho i netejar-ho.
Jo sòc així.
I som així.
A no ser, clar, que tinguis la típica cuina enorme de les pelis americanes....amb molts armaris....on ho pots tenir tot ben endreçadet...amb aquella nevera de dues portes plena de sucs de taronja i cervesa....i amb aquella enorme taula al mig de la cuina...que té dos taburets al davant per a fer petar la xerrada mentre prens un copeta de vi (més aviat dolent) i l'amfitrió va tallant una pastanaga a daus.....
Que dius....no sé perquè sempre surten picant verdura si al final acaben menjant hamburgueses amb patates fregides, no?...qué inútils.
Es més...es que no acaben mai de fer el sopar: sempre hi ha algú que arriba i diu:
- "Cariño?...que te parece si hoy vamos a cenar fuera con los niños y os llevo a un restaurante que hacen unos aritos de cebolla estupendos?" (...a veure, tot això en anglés i al final amb un "you know !!!", que sempre queda bé).....
...i la aquella senyora, que ja portava tres hores tallant pastanagues, enciams, porros i cebes...resulta que està encantada de la vida....que no passa res si desprès d'estar tota la tarda cuinant...ve el teu marit i et canvia els plans. Tot és felicitat, mira tú que bé.
Li faig això a la meva dona i desprès de picar les pastanagues continua amb el meu membre viril...
...juasss, juassss !!!.
Un día d'aquest escriure un article sobre la cuina americana, però ara ja m'estic enrollant massa.
Total, que me'n alegro molt de viure a Catalunya i tenir la cuina que tenim, que voleu que us digui.
Tornem a la recepta.
Com que no tinc "besuguera" d'aquestes, farem el besuc amb una combinació de paella i forn, i llestos.
Som-hi!.