Estofat de carxofes i sèpia

1. Descongelar prèviament la sèpia (si estava congelada)
2. Salar (abundantment) i sofregir la sèpia en l’olla ràpida on anem a cuinar (d’oli podem posar justament fins que cobrim el sòl de l’olla), fins que quede dauradeta, però pot quedar dura, perquè encara queda la cocció per a reblanir-la. No passar-se de foc, per a que no s’agarre, perquè la sèpia té una gelatina amb tendència a agarrar-se.
3. Mentre es fa la sèpia anem tallant els vegetals: la ceba sencera a gallons com de taronja o un poc més fins; cada carxofa en dos trossos després de pelar-la bé, que no queden parts verdes; el pebre en tires grans (sobretot és per a saboritzar); i les creïlles en daus grans, com de 3-4 cms.
4. Retirar sèpia
5. Sofregir ceba i pebrera amb dos pessics de sal, fins que queden daurades. Si quedaven restes de gelatina de sèpia un poc pegats (així com una capa torradeta baix de l’oli), amb l’aigua de la ceba i la pebrera es pot anar desenganxant, sobretot si mig tapem l’olla (mai completament tapada). Vigilar per a que no s’agarre; posar focs no massa forts. Mentrestant també haurem anat calfant el got i mig d’aigua, que pot ser al final amb el microones.
6. Afegir la culleradeta de nyora i la cullerada de tomaca i remoure ja muntant el foc
7. Afegir les carxofes, les creïlles i, finalment, la sèpia que havíem retirat
8. Afegir l’aigua, tirar 3 pessics de sal generosos i tapar l’olla.
9. Quan munte el ‘pitorro’ (o anelles o el sistema que hi haja), baixar al mínim i tenir-ho coent durant 5 minuts.
10. Deixar que baixen les anelles o el ‘pitorro’, obrir i a dinar! (plat servit i esperar 7-8 minuts a que es temple, millor).