Baieton del Moianès amb pernil
Categoria:
Llegums i verdures
Ingredients
- 1 col tocada pel fred (és menys fibrosa)
- 2 o 3 patates
- 1 2 cebes tendres petites
- 2 o 3 alls tendres
- Un raig d’oli
- Un pessic de sal
- Encenalls de pernil
4 racions
Elaboració
Bullim les patates a daus, fins que siguin cuites. Uns 15/20 minuts, i quan en faltin 7 o 8 hi posem la ceba tendra. La ceba tendra aromatitzarà les patates. Un cop bullides les reservem.
Escaldat de la col: Al mateix temps que les patates, posem dues olles a bullir, en la primera escaldem la col, i de seguida la passem a l’altre olla on la bullim uns 20 minuts. (amb aquest escaldat la col restarà més gustosa).(La col ha estat tocada pel fred, i així serà menys fibrosa i menys amarga).
Xafem una mica la patata, i hi afegim la col bullida, i ho trinxem tot plegat.
Fregim les cebes tendres tallades a daus petits o juliana petita i els grans d’all.
En la mateixa paella saltegem el pernil, i el reservem amb una mica d’oli del fregit.
En la paella hi retornem l’all, la ceba i la meitat del pernil amb un raig d’oli i hi posem el trinxat.
Podem posar-los a torrar al foc per parts, individual, o tot plegat.
El torrarem una mica per un cantó, i com si fos una truita farem l’altra banda.
En servim un tros, o el posem en un motlle, i la resta de pernil per sobre, amb un raig de l’oli del fregit.
45min
Notes
La majoria de la població pagesa de Catalunya ha estat pobre en segles, i una de les menjades més corrents, fos per dinar o per sopar era el trinxat com n’hi deien a la Cerdanya, o el baietó com n’hi deien al Moianès. El cert és que a la major part de les comarques en menjaven. Els homes anaven al camp a treballar i el seu dinar era una truita de patata i col, acompanyada d’un tros de cansalada o botifarra que havien tret de la tinalla o del perol, d’aquella olla de fang que tenien al celler i on tenien en conserva el porc de la matança. També sovint ho menjaven acompanyat d’una truita d’un ou, no pas de dos. Les patates omplien tots els estómacs juntament amb les cols que eren a tots els horts. Els hiverns eren més freds que no pas ara, i les cols les rostia el fred, i amb això s’aconseguia que trenquessin les seves fibres i no fossin tan fibroses ni tant amargues. A Catalunya hi ha diversos tipus de cols adaptades als seus territoris. Aquest plat en general no era un primer plat, era un plat únic, i de postres una fruita si n’era el temps o uns fruits secs. Aquest plat no sols és típic a Catalunya, també el trobem similar a la resta d’Europa, fins i tot a Dinamarca.
Etiquetes: aquesta recepta no te etiquetes Afegir etiqueta
Recepta arxivada a:
Enllaça aquesta recepta:
1965 visites.
Si alguna cosa no es correcta pots sol·licitar una revisió del contingut d'aquesta recepta.