Cargols a la llauna

Categoria: Altres
Recepta per forn
Dificultat: Fàcil

Valoració:

5/5 (2 valoracions ▼)

Afegir valoració

Ingredients

1 kg i 1/2 de cargols (aproximadament)
Oli
Sal
Pebre

Elaboració

Renteu els cargols. Sense bullir-los, col·loqueu-los en una llauna de cara amunt, saleu-los i empebreu-los bé, tant per fora com per dins. Ruixeu-los amb l’oli i col·loqueu la llauna sobre el foc a fi que vagin coent lentament. Hi ha d’estar una mitja hora. Si el foc és directe o fort, amb vuit o deu minuts n’hi ha prou.
Els podeu posar uns tres minuts al forn, cosa que ajuda a fer la cocció més uniforme; o fer tota la cocció al forn, que és la cosa actualment més habitual cal vigilar, no obstant, que no s’assequin excessivament. En aquest cas, s’hi fiquen 5 minuts , es treuen i s’hi afegeix, a dins de cada closca, all i julivert picat i oli d’oliva i es tornen posa al forn uns 3 minuts.
Perquès s’aguantin a la llauna –a part que n’hi ha d’especials amb una concavitat- hi ha qui hi posa un llit de sal (millor gruixuda, com la que es fa servir pel peix a la sal).

30^min

Notes

(Article complert publicat al Diari Gran del Sobiranisme per en Jaume Fàbrega)

Aquests cargols es poden menjar directament, xuclant el pebre i la sal de les closques. S’hi serveix, opcionalment, allioli o una vinagreta. Es poden utilitzar cargols sense bullir (que tenen millor gust) o ja bullits.

Hi ha qui hi afegeix un raig de conyac o whisky o un cullerot d’aigua.

D’altres versions els enriqueixen amb cansalada picada (Girona) que es fica dins la closca, o bé llard fos (com fan a Catalunya Nord), així com pebre o sal picada amb pebrina (bitxo),dita sal de Cardona o sal roja a la Catalunya Nord.

S’hi pot afegir, com fa algun cuiner, una picada de pebre vermell i herbes com farigola, sajolida romaní, marduix, orenga menta, o una picada d’all i julivert, etc. O bé una picada d’ all, julivert i oli. O bé es farceixen bé amb allioli.

A Lleida, a l’Aplec del cargol i altres festes, es fan també a la llauna; es posa aquesta, amb els cargols, sobre les brases, a foc alegre però no massa, alt, a fi que no se sobtin i no quedin amagats. Es ruixen amb oli, se salen bé, i quan groguegen, s’ hi tira pebre negre. Els experts saben quan són cuits per l’olor que fan.

A les cases, de la regió de Girona aquests cargols també es feien, un cop bullits, passats per la paella. Llavors se servien amb dues salses: una vinagreta i una salsa de tomàquet (que a vegades incloïa dauets de pernil) ben calenta (fins i tot posada damunt d’ un fogonet amb caliu). També, tant a les Balears com a Catalunya, se serveixen amb allioli (o maonesa). Sobre aquests acompanyaments el Corpus de la cuina catalana (2006) -un llibre que ens té acostumats a incomprensibles garbuixos, comprensibles que es treballen les receptes des d’un despatx- es fa un embolic, parlant de “vinagreta de tomàquet” o de pebre vermell.

Per Diari Gran del Sobiranisme

Etiquetes: aquesta recepta no te etiquetes Afegir etiqueta