Fabada asturiana

Categoria:
Típica de: Espanya → Astúries
Estació:
Dificultat: Fàcil

Ingredients

  • 1kg de “fabes” asturianes
  • 500 g de cansalada viada fresca
  • 5 xoriços asturians
  • 3 “morcillas” asturianes
  • 300 g de pernil en un tall
  • 2 cebes
  • 2 grans d'all
  • 1 patata
  • 2 fulles de llorer
  • Aigua mineral

10 racions

Utensilis

Una cassola amb molta capacitat

Elaboració

Un o dos dies abans posem la cansalada amb sal gruixuda per totes bandes i la reservem a la nevera.
El dia abans triem, rentem i posem les fabes en remull en aigua mineral; amb el llegum no empreu mai aigua de l'aixeta. Hauràn de remullar un mínim de 12 hores, si són més millor.
Esbandiu la cansalada sota l'aixeta i poseu-la al fons d'una olla gran. Poseu també els xoriços, les fabes remullades i escorregudes, les dues cebes pelades, senceres, i el llorer.
Cobriu amb aigua mineral un dit per damunt del nivell de les mongetes i poseu l'olla al foc.
En quan comenci l'ebullició, afluixeu al mínim i aneu desescumant les impureses i part del greix de la superficie.
Les haureu d'"espantar" amb aigua freda com a mínim tres vegades, vigilant que sempre estiguin ben cobertes de suc per evitar que es pelin. Recordeu tindre el foc al mínim.
Al cap d'una hora i mitja de cocció, afegiu la patata pelada sencera, les “morcillas” i els alls que previament haureu picat al morter; els podeu diluïr en una mica d'aigua per escampar-los millor.
Deixeu coure el conjunt una hora i mitja més. Rectifiqueu de sal. Apagueu el foc i deixeu reposar com a mínim mitja hora abans de servir.
En el moment de fer plats, talleu les carns a bocins per poder-les repartir .

Notes

Feia molts anys que no cuinava una fabada i haig de confessar que no en tinc experiència, malgrat tot, us explico tal com l'he fet doncs a la família els ha agradat molt i han demanat repetir un altre dia.

Primer de res us diré que aneu en compte amb la sal; jo no he necessitat afegir-ne gens doncs la cansalada, malgrat haver-la esbandit, en portava; el pernil, les “morcilles” i els xoriços també en porten, per tant, proveu una mica del suc abans de posar-ne.

Al final de la cocció, la patata, la he xafat en un plat, l'he dissolt amb una mica del suc, i la he afegit a la cassola. Això li ha donat una densitat maca.

He vist receptes on piquen, juntament amb els alls, uns brins de safrà al morter; també s'hi pot posar un òs de pernil; en aquesta ocasió jo no he posat ni una cosa ni l'altra.

No remeneu la cassola amb cullera, les fabes podrien trencar-se, en tot cas, bellugueu-la sacsejant per les nanses.

Recordo una ocasió, fa molts anys, que en un viatge a Astúries vaig entrar a una botiga de poble a comprar “fabes” i vaig demanar que em donessin quatre pautes bàsiques. Totes les dones que allà estaven es van afanyar a donar-me el mateix consell –“mientras cuezcan, ¡que no se mueva el agua!”-, o sigui que ja ho sabeu, poseu el foc al mínim, i paciència!. Jo les he tingut 3 hores coent i una hora de repòs.


Etiquetes:     Afegir etiqueta

Recepta arxivada a:

Enllaça aquesta recepta:

1344 visites.

Si alguna cosa no es correcta pots sol·licitar una revisió del contingut d'aquesta recepta.

3 comentaris:

Quim Lleonart diu:
Amiga Alicia, et felicito per aquesta recepta, ja que és una de les receptes, que fan afició per la cuina. Ja es nota que, l'as cuinada tú, per la manera com l'expliques. !! felicitats !!. Quim Lleonart.
Alícia Ribot i Sabaté diu:
Moltes gràcies, Quim; celebro que la recepta t´hagi agradat. El llegum és molt agraït i, si és de bona qualitat i el mimes, acostuma a quedar bo.
Totes les receptes que publico les cuino prèviament, potser per això a vegades dono inclús massa detalls, perquè penso que poden ajudar a la gent jove que s´inicia en aquest món tant apasionant i creatiu de la cuina.
Una abraçada, Alícia.
Quim Lleonart diu:
Amiga Alicia, no pateixis per donar massa detalls, sobre les teves receptes, pensa que jo quan escric una recepta, no m'amago cap truc, ni cap detall, perquè no hi ha rès més bonic, que la gent pugui fer la teva cuina, el dia que ja no hi siguem, oi?. Una abraçada, i segueix així. Quim.


Vols rebre al teu mail noves receptes de cuina i compartir les teves receptes a internet?

Afegeix-te a la xarxa social de cuina catalana!