Posem la paellera al foc amb un bon raig d'oli d'oliva i saltem lleugerament les gambes i escamarlans, previament salats, perquè deixin anar una mica del seu sabor en l'oli.
Seguidament fem el mateix amb la sípia i el calamar.
A continuació, sofregim una mica la ceba a foc molt lent.
Quan tinguem la ceba una mica feta, hi posem el pebrot i l'all, tot ben picadet. I altre cop a fer xup xup una bona estona.
Pasada una estoneta i quan ja tinguem els anteriors ingredients del sofregit una mica fets, hi afegirem el tomàquet, pelat sense llavors i triturat. Després d'un altra bona dosis de paciència, que és la base d'un bon sofregit, haurem aconsseguit que agafi un to marronet.
Ara serà el moment de posar-hi la sípia i el calamar.
Li donem un tomb i li tirem el vi blanc, una mica de fumet i ho deixem coure tot plegat amb un altra bona dosis de paciència, perquè se'ns estovin una miqueta. (xup,xup,xup,xup.....)
D'altra banda així aconsseguirem una base o "marca" per la paella molt més confitadeta i gustosa.
En aquest punt li hem afegit la salsa de la sípia.
Ha arribat el moment de tirar-hi l'arròs i remenar-lo una estona perquè ens quedi ben rossejat, així aconsseguim que quedi ben suelto i per altra banda ens agafi més color.
Seguidament hi tirem el fumet bullint, al cual li hem afegit el suc dels musclos i les cloïsses, que haurem obert abans una mica al vapor, per evitar que alguna portés sorra i ens fes malbé l'arròs. (Dos mides de fumet i una mica més per cada mida d'arròs.) Ho deixem bullir uns 4 minuts a foc fort i seguidament enfornem a uns 200º, uns 12 minuts més.
A mitja cocció, hi afegim el marisc, que ja tenim una mica cuit, i si li posem al començament, se'ns pasaria de cocció.
El treiem del forn i el posem 4 minutets més al foc viu, apaguem, el tapem 3 o 4 minuts amb paper d'alumini (recordo que antigament es feia amb paper de diari) per deixar-lo reposar una mica i ja tindrem l'arròs llest!