Mar i muntanya

Categoria: Altres
Tipus de plat: Estofat
Típica de: Baix Empordà
Estació: primavera estiu tardor hivern
Dificultat: Mitjana

Valoració:

4/5 (1 valoracions ▼)

Afegir valoració

Ingredients

1 Pollastre 1.200 Kg aprox. (si pot ser de pagès) a trossos mitjans o 1 conill (reserveu apart el fetge del conill)
12 Escamarlans, (o 6 escamarlans i 6 gambes o 6 llagostins)
1 calamar mitjà
¼ Kg de musclos
2 cebes (si pot ser de Figueres) ratllades
Tomàquet gros madur ratllat
3 alls
1 copa de brandi o de rom
Caldo de carn
1 pebrot dels de romesco (o xorisser)o 1 nyora (escaldeu per treure-hi la carn, tambe es troben en alguns mercats potets de carn de pebrot xorisser)
1 fulla de llorer
1 got de vi blanc sec
Aigua
Julivert
1 branqueta de farigola o sajolida
1 llesca de pa torrat o fregit
7 ametlles torrades
7 avellanes torrades
Sal gruixuda i pebre molt.

6 racions

Utensilis

Cassola catalana de ferro colat o de terrissa
Morter i ma de morter o batedora

Elaboració

Fregim el fetge del conill i el reservem al morter
Fregim o torrem la llesca de pa i l’afegim al morter
En una cassola de ferro colat o de terrissa fem el sofregit de ceba, all, tomàquet. Recomanable confitat a tres passades es a dir quan comenci a estar sec afegir una mica d’aigua i repetir l’operació 2 cops. Reservem
A la cassola posar a fregir els trossos de carn salpebrats i el marisc. Quan estiguin una mica daurats, abaixar el foc i afegir les herbes aromàtiques i la fulla de llorer. Remenarem per 3 minuts i abocarem la copa de brandi o de rom. Flamegem fins que exhaureixi l’alcohol.
Afegir el sofregit, la carn del pebrot, el got de vi blanc i el caldo o l’aigua. Deixarem que es vagi fent a foc lent sacsejant de tant en tant
Mentre al morter fem la picada amb la sal gruixuda, el pa torrat o fregit, les ametlles, les avellanes, 2 grans d’all, el fetge de conill fregit (si no tenim morter es pot fer a la batedora)
Quan porti 20 minuts coent, afegim la picada i el julivert i ho deixem 10 minuts més.

45^min

Notes

Aquest plat empordanès el vaig descobrir fa molts anys a La Bisbal a Ca la Marqueta, mes coneguda com a Cal Podrit, fa un temps ja malauradament desaparegut. I vaig fer meu aquest plat i amb ell fet pàtria devant amics de Màlaga, Atenes, Caracas, Verona amb resultat de gran lloa... A partir del que vaig tastar a Cal podrit, he anat fent algunes petites modificacions i aquesta fora la meva recepta actual

Per Ignasi Pons i Antón